Aviat tendrem un control i cal repassar tot el que hem comentat a l'aula. Tenim molta informació i cada un de nosaltres s'ha interessat per un fil que ha compartit. Intentarem fer un resum d'algunes de les coses que hem compartit.
El darrer dia, na Joana Maria i Na Maria Antònia van emprar part del seu treball oral per ajudar-nos a recordar les idees més importants de l'evolució.
Els orígens de l'ésser
humà. La teoria de
l'evolució.
Durant
segles es va intentar explicar l’origen del món i de l'ésser humà mitjançant
mites i llegendes.
En el segle XIX, les idees i
les investigacions d'alguns científics van permetre d'iniciar el canvi cap a
una explicació científica que ha desvetllat moltes de les incògnites sobre
aquestes dues grans qüestions.
El naturalista Charles Darwin va formular la teoria de l'evolució en l'obra “L'origen de les espècies”, publicada el 1859.
Gràcies a l'observació de la natura i
de restes fòssils, és a dir, de restes d'animals i plantes incrustats en les
pedres ara fa milions d'anys, Darwin va demostrar que el món dels éssers vius
no és estàtic, sinó que canvia constantment.
Darwin explicava el canvi de
la manera següent:
- Els individus d'una mateixa espècie no
són tots exactament iguals, dins de les espècies hi ha una gran variabilitat.
- Els individus que s'adapten més bé al medi ambient (per exemple, els que pel seu color es
camuflen millor de cara ais depredadors) són els que sobreviuen i es
reprodueixen més.
La natura fa, doncs, una selecció natural, és a dir, elegeix les característiques que permeten als individus sobreviure i reproduir-se.
La natura fa, doncs, una selecció natural, és a dir, elegeix les característiques que permeten als individus sobreviure i reproduir-se.
El procés
d'hominització
Les investigacions
posteriors, basades en les troballes de restes humanes fossilitzades, han
permès d'establir els passos o etapes del procés
d'hominització o procés
evolutiu que duu fins a l'ésser humà actual.
Els científics consideren que
l'ésser humà actual descendeix dels homínids, i aquests,
juntament amb els ximpanzés i els goril·les, d'un avantpassat comú. Els homínids tenien les característiques següents:
Caminaven en posició erecta, a diferencia dels seus
avantpassats. L'adopció del bipedisme va tenir unes conseqüències fonamentals per als homínids:
- Va ampliar el camp de visió,
perquè els ulls eren més amunt; això va facilitar la defensa i la recerca de
preses.
·
- Va alliberar les mans i els braços de la funció locomotora, per la
qual cosa es van començar a aplicar en la construcció d'instruments.
- Va canviar la posició de la columna respecte de¡ crani, la qual
cosa va facilitar un augment de la capacitat i, per tant, de la mida del
cervell.
- Van desenvolupar la capacitat de comunicar-se, per mitjà d'un
llenguatge articulat
- Van ser capaços de construir instruments que els van permetre
d'adaptar-se a les difícils condicions del medi en què els va tocar de viure.
Els homínids van aparèixer a l’Àfrica, concretament a la zona de
Rift Vaíley i, des d'allà, es van estendre per l'Àsia i
Europa. Posteriorment van arribar a Amèrica i Oceania.
Recordau que varen poder passar a Amèrica per l'estret de Bering que estava congelat?
L'evolució de l'ésser humà.
De la espècie més
antiga a la més moderna són:
Australopithecus, són els més nombrosos d'aquests fòssils. D'aspecte molt
primitiu en els quals es barregen els caràcters humans i els simiescos. Les seves característiques més comuns: Bipedisme per la forma de pelvis, poca capacitat crani
Hàbitat la sabana africana, viu en bandes petites, Alimentació omnívora i possiblement carronyaire
Homo habilis, els primers fòssils apareguts, van ser al
barranc d'Olduvai (Tanzània), on ja s'havien
descobert restes d'australopitecs, presenten un caràcter més «humà» que
aquestes. Han trobat: Eines de pedra: còdols treballats per una cara, per
obtenir una part tallant. Proteccions del vent, això implica una
modificació de l’habitat. Possible capacitat per articular paraules, cacera de forma col·lectiva.
- Estatura més baixa d'1,55 m
(actualment la mitjana és d'1,65).
- Capacitat del crani semblant a la de
l'Homo sapiens (1.450 cm3 però
amb certes diferencies de forma (front enfonsat, absència de barra, arcs
superciliars molt sortits, etc.).
Els fòssils humans més moderns que es coneixen presenten uns caràcters físics pràcticament idèntics als de l'home actual. Aquests fòssils ja apareixen diferenciats en distants races, les mes conegudes de les quals són les descobertes a Europa (raça de Cromanyó, de Grimaldi, de Chancelade, etc.).
Totes aquestes anomenades races han estat sempre incloses dins l'actual grup humà: l'anomenat pels naturalistes Homo sapiens sapiens.
L'ésser humà actual pertany a l’espècie Homo sapiens sapiens.
La Prehistòria es divideix en
dues grans etapes. Els noms
d'aquestes etapes fan referència a la tècnica utilitzada pels éssers humans per
treballar la pedra:
- El Paleolític o edat de la pedra tallada (2.500.000 a. C. – 10.000 a. C.). És el
període més gran de la vida de l’home a la Terra
- El Neolític o edat de la pedra polida (9.000 a. C. – 3.000 a. C.).
L'etapa final de la
Prehistòria, cap al 3.000 a. C., coincideix amb el descobriment de la
metal·lúrgia com a tècnica per treballar els metalls. Edat dels metalls.
La vida en el Paleolític
Els homes i les dones de¡ Paleolític van viure en unes condicions
difícils i es van haver d'adaptar a alguns canvis climàtics importants que van
condicionar o induir a variar molts dels aspectes de la seva vida.
Durant el plistocè hi va haver glaciacions i
períodes interglacials o d'augment
de la temperatura i de retirada dels gels. Aquests canvis climàtics van provocar que en les èpoques de desglaç es
produís un augment del nivell del mar, que va ocupar amplies zones costaneres.
A l’Era
Quaternària, es van produir quatre glaciacions (Europa
Central i Occidental).
En molts
casos, els grups humans es van veure obligats a variar la forma de cercar
aliments i, si el clima era especialment dur (molt fred o massa sec), a
desplaçar-se a llocs més favorables.
La creativitat i la necessitat de treballar en grup, organitzar-se, pensar per solucionar problemes, anticipar conseqüències... i intercanviar troballes entre els grups humans va ser essencial per poder sobreviure.
La creativitat i la necessitat de treballar en grup, organitzar-se, pensar per solucionar problemes, anticipar conseqüències... i intercanviar troballes entre els grups humans va ser essencial per poder sobreviure.
Recol·lectors i caçadors
Per
assegurar la pròpia supervivència, els homes i les dones del Paleolític
practicaven una economia
depredadora. Això
significa que no produïen els béns que consumen, sinó que els agafaven
directament de la natura.
Els grups es
desplaçaven per buscar aliment, és a dir, tenien una forma de vida nòmada.
L'aliment
s'obtenia de la recol·lecció de fruits silvestres, arrels,
larves, ous, crustacis, i de la caca i la pesca.
Durant molt
de temps, la caça ha estat considerada la principal font d’aliments de les societats
paleolítiques.
Però l'estudi dels pobles recol·lectors-caçadors actuals ha permès de constatar que aproximadament el 70% dels nutrients de la dieta s'obté de la recol·lecció, per la qual cosa actualment es tendeix a relativitzar la importància de la caça.
No sempre havia caça i per tant les feines de recol·lecció eren molt importants.
Però l'estudi dels pobles recol·lectors-caçadors actuals ha permès de constatar que aproximadament el 70% dels nutrients de la dieta s'obté de la recol·lecció, per la qual cosa actualment es tendeix a relativitzar la importància de la caça.
No sempre havia caça i per tant les feines de recol·lecció eren molt importants.
Sembla
probable que la caça d’animals petits, la caça col·lectiva amb trampes
(estimbada d'animals, fosses excavades i recobertes, conducció d’animals cap a
zones pantanoses) i l'aprofitament de la carronya fossin les maneres més
comunes d'aconseguir carn en el Paleolític Inferior i Mitjà.
El
perfeccionament de les armes de propulsió (arc i fletxes bàsicament en el
Mesolític va fer menys perillosa la caça d’animals.
Aquestes armes van multiplicar la
força de penetració de les puntes de les fletxes i van permetre de caçar sense
acostar-se tant a la presa, amb la qual cosa van disminuir els riscos.
L'organització de la vida col·lectiva
Els homes i les dones del Paleolític s'organitzaven en grups
reduïts. Habitaven en les
cavernes, en les èpoques més fredes, o en petits campaments de cabanes
rudimentàries construïdes amb branques, fang, pedres, pells i ossos d’animals,
en els períodes més càlids.
Aquests
grups reduïts eren els clans, i els seus membres es
consideraven descendents d'un avantpassat comú. Quan s'unien diversos clans formaven
una tribu.
La
col·laboració de tots els membres era imprescindible per a la supervivència
dels grups i la feina s'havia de repartir entre tots, tenint en compte l'edat i
el sexe.
Els
instruments i les tècniques de fabricació
La capacitat
per fabricar instruments va ser un dels elements clau per entendre l'adaptació
dels homínids a mitjans diversos en dures condicions ambientals, tal com hem
pogut veure.
Els
instruments més antics que es van fer servir en el Paleolític eren pedres tallades obtingudes a partir d'un nucli de sílex
(quarsita) o un altre material dur.
La talla es
feia per percussió, és a dir, colpejant una pedra
amb una altra, o per pressió, tècnica que permetia
d'obtenir resquites i fabricar objectes punxeguts.
Quan
observem els instruments que van fer servir els humans durant el Paleolític,
ens sembla que són molt similars. Però
si en fem una anàlisi més detallada descobrim que hi ha una varietat
considerable d'objectes, ja que estaven pensats per a funcions concretes.
En el
Paleolític Superior també es van fabricar instruments d'os, vori i fins i tot
agulles, arpons, penjolls, mànecs, llances i altres objectes.
Probablement,
des de fa molt de temps també es deurien fer instruments de fusta, que es
podien endurir amb el foc. Però
a causa de la fàcil descomposició d'aquest material no han arribat fins a
nosaltres.
Art i creences
Podem suposar que els homes i les dones de¡ Paleolític van
intentar explicar-se molts dels fenòmens que observaven en la natura: la
successió d'estacions, les formes de la Lluna, les pluges i els llamps, el
creixement de les plantes. Segurament
també es deurien qüestionar sobre el misteri de la vida i la mort.
Les pintures rupestres són pintures sobre roca, a l'aire lliure o en
coves. Aquestes pintures es
van fer durant l'última etapa del Paleolític (Paleolític Superior) i durant el
Mesolític.
Sovint, les
pintures aprofiten les rugositats de les roques, de manera que es converteixen
en veritables relleus. Altres vegades els relleus
s'han aconseguit esculpint la roca. També
és freqüent de trobar figures gravades.
A més de
tenir un indubtable valor artístic, aquestes pintures són una font històrica
fonamental per conèixer diversos aspectes, tant de la vida d'homes i dones com
de¡ medi ambient del Paleolític.
Els pigments per fer les pintures s'obtenien de substàncies
naturals. El marró i el
negre, per exemple, s'aconseguien del carbó de fusta.
Aquests
colors s'aplicaven en forma sòlida o bé en forma líquida. Alguns productes, com
ara la mel o la clara d'ou, es feien servir com a aglutinants dels pigments i
juntament amb l'elevada humitat de l'ambient, han contribuït a la conservació
d'aquestes pintures fins avui.
En el NEOLÍTIC l'home ha avançat molt en la seva exploració, ha apres a compartir i intercanviar els seus coneixements.
Ha descobert els secrets de l'agricultura bàsica i de la ramaderia i ha millorat el seu utillatge.
Tot plegat li afavoreix el SEDENTARISME. La creació de poblats estables que en ocasions esdevindran en ciutats.
No ha de dedicar tan de temps a la caça i els invents i les troballes es multipliquen.
Com que encara hi ha molta més informació clicau sobre els següent enllaç de VÍDEOS i passareu una bona estona amb "Érase una vez el hombre".
Entretenen i informen molt bé!
I si clicau en aquest altre enllaç trobareu uns apunts molt adients de n'Eduardo Connolli, clar i amb bones imatges. (Val la pena entrar-hi i pegar una ullada)
Ara ho deixam aquí la propera entrada serà per la festa d'aniversaris i de carnestoltes!
Continuam....
